La indústria del turisme ha estat un dels sectors més colpejats per la pandèmia mundial de la COVID-19. En aquest escenari, hi ha tres aspectes clau perquè el turisme, no sols acabi de recuperar-se, sinó que millori quant a l’experiència del visitant.
En primer lloc, millorar la confiança dels viatgers; segon, comprendre i fer un seguiment de les noves tendències del mercat i dels impulsors de la demanda, i tercer, comprometre’s a crear sectors turístics més resilients i inclusius, aprofitant el renovat interès per la sostenibilitat, incorporant experiències immersives i fent ús d’una cosa tan senzilla com és el joc.
L’ús de les tecnologies digitals transforma el turisme per a millorar la seva gestió i crear experiències més sostenibles, conscients, inclusives i personalitzades. Aquestes conformen un entorn en el qual cal decidir quina direcció donem al seu ús per a millorar l’experiència turística i com s’automatitzen la seva creació i distribució i es configuren noves eines per a incrementar la qualitat del servei turístic.
Actualment, s’estan implementant iniciatives com la creació de bessons digitals per a mostrar allotjaments turístics abans del viatge, esdeveniments virtuals, videojocs de realitat virtual i augmentada per a donar a conèixer un destí i els seus recursos, la compra o regal de NFTs després de la visita i els primers destins comencen a anunciar la seva presència en el metavers. No obstant això, vull centrar-me en la ludificació turística com a palanca de canvi i eina de motivació en visitar una destinació.
“Els jocs i els viatges són fuites temporals a un altre món”
La difusió de mecàniques de joc en entorns no lúdics afecta positivament al sector turístic, sobretot al seu vessant digital en els últims anys. La ludificació, una vegada més, entra de ple en el procés estratègic de creació digital i és capaç d’unificar experiència i objectius d’engagement, potenciant els resultats de les campanyes de màrqueting i promoció turística.
Les formes en què el joc s’ha convertit en part de la comunicació turística digital són múltiples. Per exemple, Ludi Artis disposa d’una webapp que pertmet crear jocs digitals per a descobrir recursos turístics de la zona o aplicacions de caça del tresor amb enigmes i endevinalles a resoldre organitzades sobre itineraris reals a través dels punts d’interès del destí.
El que abans era vist com a sistemes de fidelització de clients ara s’ha transformat en experiència de joc. Però cal desenvolupar una ‘ludificació amb ànima’ per a poder viure experiències realment divertides i motivadores. En aquests casos, la narrativa és crucial per a obtenir un bon resultat; és l’aspecte que descriu la història i context en el qual s’emmarca el procés de ludificació. Sense oblidar les mecàniques amb les regles de joc i les estratègies d’interacció per a generar gaudi, fidelització, compromís o motivació. I les dinàmiques per a despertar l’interès i motivar al jugador, com les emocions, els reptes o l’aprenentatge.
A tot això, cal sumar-li l’estètica que és el disseny que fa emergir les sensacions, fantasies, vivències i experiència d’usuari. L’estètica és la porta d’entrada de tot un sistema ludificat, la qual permet al jugador avançar a l’univers que s’ha creat.
En resum, la ludificació o ludificació en els viatges i el turisme és una tendència en auge que, per sort, veurem en molts destins en els pròxims mesos amb l’objectiu d’interactuar amb els viatgers i motivar-los a aconseguir metes o objectius específics, al mateix temps que es xopen de coneixement sense adonar-se i s’ho passen bé recorrent els carrerons d’un lloc amb els seus familiars o amics. L’objectiu és aconseguir que la visita sigui més divertida, atractiva i interactiva.